COMPENDI DEL DOCUMENT DE PRESENTACIO DE LA CANDIDATURA DEL PRIORAT

Foto de la bruja (Caida de agua en el pantano de Porrera)




"PRIORAT PATRIMONI MUNDIAL
Compendi del document de presentació de la candidatura del Priorat
Document de presentació de la candidatura del Priorat per a ser inscrit a la Llista de Patrimoni Mundial
PRIORITAT, abril 2010
2
El paisatge del Priorat és essencialment, i segons els criteris de la UNESCO, un paisatge cultural profundament marcat pel seu passat agrari, un passat que —sorprenentment— continua sent present i que espera ser futur. El Priorat constitueix un excel·lent exemple de l’agricultura que des de segles ha donat vida a les muntanyes de la Mediterrània.
Aquest fet li confereix un valor universal perquè a través del paisatge es posen de manifest uns valors i una manera de viure i d’entendre el món que ha estat pròpia del món mediterrani de terra endins. Tant pel que fa l’ús de la terra com pel que fa a l’ordenació de l’espai i a la funció civilitzadora del conjunt.
La comarca del Priorat és un territori que segueix sent essencialment agrícola, com ho era fa milers d’anys; des del Paleolític Superior —amb alguns jaciments de primer ordre a la península ibèrica i amb mostres rupestres d’art llevantí, ja incloses en la declaració de Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO l’any 1998— fins als nostres dies, fins avui, fins ara mateix. Per això, la comarca del Priorat s’ha convertit en una expressió sintètica però coherent, completa i llegible que permet fer el seguiment de l’evolució, al llarg del temps, del paisatge agrari de les muntanyes mediterrànies. Un exemple íntegre i autèntic de paisatge cultural evolutiu que aspira a ser reconegut com a tal per la UNESCO
Els valors sobre els quals se sustenta aquesta excepcionalitat i que es desenvolupen en el primer document de candidatura, són
1. La continuïtat del model de vida i d’ús de la terra
2. La superació de la dicotomia tradició / innovació
3. Una construcció identitària singular i prototípica
4. La llegibilitat del paisatge
La continuïtat del model de vida i d’ús de la terra
Al Priorat, l’activitat agrícola ha afaiçonat el seu paisatge i ha marcat intensament la vida social, econòmica i cultural d’aquest territori al llarg de la seva història. A hores d’ara, l’agricultura continua ordenant i condicionant la vida de la comarca.
Document de presentació de la candidatura del Priorat per a ser inscrit a la Llista de Patrimoni Mundial
PRIORITAT, abril 2010
3
El paisatge agrari del Priorat presenta una bona diversitat de conreus mediterranis primordials (oliverar, vinya, fruita seca i alguns sembrats). El mosaic agrari (físic, biològic i de gestió) que resulta de la distribució dels diferents conreus i de la propietat —predominantment de dimensions entre 2 i 20 ha— continua sent la imatge predominant del paisatge de la comarca, un paisatge mediterrani de secà.
La superació de la dicotomia tradició / innovació
L’agricultura, ara i aquí, després d’una espècie d’hibernació secular, s’ha convertit en un fet socialment rellevant a la comarca. I fer vi, fer oli i treballar la terra, ser pagès, és una activitat reconeguda, amb prestigi social, reconeixement que va més enllà de les nostres fronteres. El Priorat ha demostrat que hi ha altres maneres de tirar endavant, que no passen necessàriament per les pràctiques intensives i per la mecanització del camp a qualsevol preu i per damunt de qualsevol altra consideració.
Això fa que la comarca hagi connectat amb noves dinàmiques de futur per al món rural que —en paral·lel a l’exigència de qualitat als fruits de la terra— posen en valor l’entorn, el paisatge, les maneres de fer i el llegat històric, cultural i humà de la terra. Bona part d’aquest èxit agrícola i enològic s’ha basat en el conreu de les vinyes més velles —en alguns casos, centenàries—, considerades per moltes famílies un llegat familiar de primer ordre, conservades obstinadament per pagesos anònims que, contra tot pronòstic, es resistien a abandonar la terra i la manera de treballar dels seus avantpassats. Ara i aquí, les pràctiques ancestrals conviuen amb les tècniques agrícoles més avançades. Des del punt de vista de paisatge cultural agrari, el paisatge cultural de Priorat té com a element excepcional el fet d’haver superat la dicotomia o antagonisme entre tradició i innovació i encara més, haver-les harmonitzat i aliat.
Avui dia, al Priorat, l’agricultura té dimensions de petit taller —amb una constel·lació de gairebé 150 petits cellers i una munió de molins d’oli— i gaudeix de vocació artesana que té voluntat de seguir un model, exemple de sostenibilitat ambiental i territorial i, alhora, de dinamisme econòmic, de recuperació social i, fins i tot, de projecció internacional.
Document de presentació de la candidatura del Priorat per a ser inscrit a la Llista de Patrimoni Mundial
PRIORITAT, abril 2010
4
Una construcció identitària singular i prototípica
El Priorat és un amfiteatre circumscrit per serralades, les més emblemàtiques i simbòliques de les quals són la de Montsant i el conjunt orogràfic de la mola de Colldejou i la serra de Llaberia. Aquesta configuració muntanyosa té una importància significativa en la identitat col·lectiva. Muntanyes i serres han propiciat una condició de frontissa en relació als territoris veïns (entre el Camp de Tarragona i l’Ebre especialment) alhora que multitud de fronteres interiors han condicionat una identitat paradoxal sense centralitat, de les més singulars que es poden trobar en casos similars pel que fa a dimensions i característiques.
Això fa que, malgrat la seva unitat, el Priorat sigui divers i contradictori, i que el seu paper de ròtula geogràfica s’hagi convertit en un tret essencial del seu caràcter. El Priorat, a més, és la suma d’una infinitat de parts sovint desiguals, diverses, el compendi de mil-i-una maneres de fer les coses. Un retall del Mediterrani que F. Barudel definia com “mil coses a la vegada”. I, a la vegada, per aquestes mateixes raons, el Priorat és avui dia tant allò que és com, per contrast, allò que no ha arribat a ser, allò que no és.
Aquesta diversitat esmicolada la podem veure reflectida tant en les 18 unitats de paisatge que s’han identificat en el Document informatiu de la Carta del Paisatge del Priorat1, com en les dificultats a l’hora d’establir criteris predominats en la definició d’un marc territorial complex des de tots els punt de vista (geològic, orogràfic, climàtic, etc2.). I igualment ens apareixerà al llarg de la història i de les successives delimitacions internes que, encara avui, perviuen en exemples tangibles i intangibles (delimitacions lingüístiques3, eclesiàstiques, vinícoles...)
La llegibilitat del paisatge
El paisatge del Priorat es mostra com un llibre obert que ens explica l’evolució del territori de la comarca, amb capítols que ens mostren les èpoques d’abandonament de determinats espais i de part del patrimoni que s’hi relaciona (masos, casetes de tros, patrimoni de pedra seca, etc) i capítols que il·lustren la voluntat de revalorització
Document de presentació de la candidatura del Priorat per a ser inscrit a la Llista de Patrimoni Mundial
PRIORITAT, abril 2010
5
d’aquests espais, la recuperació del patrimoni rural. En aquest sentit destaquen iniciatives com les destinades a la recuperació de camins tradicionals i construccions de pedra seca. Els projectes duts a terme comencen a donar els seus fruits i, amb els ajuts i les complicitats pertinents, avancen i es consoliden.
Aquest “llibre” ens parla d’un paisatge altament humanitzat que serveix per constatar la lluita per la subsistència en una terra dura i seca que no regala res i on s’ha hagut de fer miracles, per exemple, en l’ús de l’aigua (miracles humans en forma d’aljubs, mines d’aigua, bassots i sèquies austeres). Hi apareixen imatges que semblen irreals dels costers conreats, malgrat pendents del 60%, alguns marges fusionats amb la roca, bancals guanyats als barrancs, i feixes mínimes esgarrapades a la muntanya per plantar-hi fins i tot un oliver solitari. I, aquí i allà, ermites al cel suspeses.
Tot plegat resulta un compendi essencial i exemple excepcional del camí conjunt i mil·lenari fet entre l’home i la natura. Expressió alhora dramàtica i excelsa d’ingeni i d’intel·ligència. Essència singular de paisatge mediterrani, mantingut nítid enfront de la confusió creixent.
Al Priorat, les transformacions no han estat mai dràstiques i això ha permès mantenir els vincles personals i generacionals amb el territori. Al Priorat, els seus habitants encara poden evocar en l’espai la seva pròpia existència i la dels seus parents i avantpassats. Tot un luxe excepcional que, en definitiva, trena un vincle molt fort —sovint inconscient— amb el territori i amb el paisatge. Aquest és un espai substantivat, emotiu i emocionant…
En resum podem dir que El Priorat és una mena d’illot agrícola, una mena de trencaclosques sense centralitat, integrat per una extensa llista de pobles petits, d’arquitectura senzilla i sense filigranes però d’estructura agradosa i de dimensió racional, perfectament adaptats a la torturada geografia que caracteritza la comarca. En la distància, l’agrupament harmoniós de cases a redós del seus campanars confereixen als pobles prioratins una enorme dimensió pictòrica, per fondre’s en un paisatge que no seria intel·ligible sense ells.
Són pobles que mantenen el regust de la vida assossegada que camina al ritme de la terra. Són pobles amb un temps històric sostingut, amb un ritme de vida on la
Document de presentació de la candidatura del Priorat per a ser inscrit a la Llista de Patrimoni Mundial
PRIORITAT, abril 2010
6
lentitud encara és possible i prestigiada. Tot plegat mentre sonen les campanes cada quart d’hora, fent de notàries de l’existència
La qualitat estètica i simbòlica
del paisatge prioratí
La del Priorat és una terra que ha estat i és difícil, en tots els sentits, fins i tot en el de la interpretació estètica. Els darrers anys, el seu paisatge està sent descobert i valorat intensament. El Priorat del segle xxi és percebut com un clar exemple d’una terra que no resulta amable ni fàcil però on, paradoxalment, l’esforç i treball ancestral de l’home ha acabat generant resultats profundament harmònics en termes estètics i l’ha connotat d’elements simbòlics de gran intensitat.
És un paisatge cada cop més valorat i elogiat per persones d’arreu del món i també pels propis catalans, que hi veuen valors i una manera de fer que semblen condemnats a desaparèixer. Perquè hi comencen a percebre alguna cosa més que muntanyes, camps i finques. Hi constaten també un seguit de valors culturals i ancestrals que, paradoxalment, malgrat la seva antigor reinterpretada, cada cop són més una eina útil de present i de futur.
Joan Santamaria escrivia: “Aquests pobles que anem trobant —Vilella, Torroja, Porrera, Pradell— són els pobles més pobles que hem vist d’ençà que tresquem per Catalunya. Tenen una solidesa secular, una crosta empedreïda, un arrodoniment geomètric, una aparença de quadre d’exposició”.4
Al Priorat els ritmes són diferents i certament alternatius als més habituals en aquesta societat, que sembla viure permanentment accelerada. En el paisatge es plasma una lentitud reflexiva, sòlida, sàvia. En aquesta terra, el paisatge compta amb el llenguatge sonor de la natura, de les feines del camp i de les campanes, que s’encarreguen d’advertir-te a totes hores que no gaire lluny hi tens un poble viu. I ens avancen que aquesta ha estat secularment una terra de dimensió espiritual.
Document de presentació de la candidatura del Priorat per a ser inscrit a la Llista de Patrimoni Mundial
PRIORITAT, abril 2010
7
La tradició mística de la zona és antiquíssima. És precisament als peus de la serra de Montsant que els cartoixans arribats de la Grand Chartreuse van aixecar la primera cartoixa de la península ibèrica. I, encara avui dia, hi ha eremites a la serra de Montsant —com a l’Edat Mitjana—, i aquesta muntanya i la resta de la comarca, acull en el seu si tot un rosari d’ermites venerades popularment i al voltant de les quals hi ha una rica i antiga tradició oral.
Aquí, la dimensió espiritual té, a més, una correspondència quotidiana de vinculació amb la terra, amb els paisatges emocionals, personals, amb les geografies del cor.
Al Priorat, història i llegenda es barregen en un diàleg que ens aproxima al passat des del coneixement dels fets i des de la petjada que aquests han deixat en la cultura popular. La comarca compta —entre moltes altres, com les que fan referència als tresors amagats pels cartoixans— amb una llegenda emblemàtica arreu de Catalunya: el Salt de la Reina Mora. Llegenda de vençuts, que es relaciona amb la conquesta d’un dels darrer bastions de poder musulmà a la Catalunya Nova, al segle XII, i que es vincula directament al paisatge. Siurana és una població envoltada de cingles. La llegenda ens parla de la filla d’un rei moro que va preferir morir, saltant amb el seu cavall a l’abisme, abans d’acceptar el matrimoni que li proposà el cavaller que havia conquerit el seu poble —el pas del temps n’ha generat diverses variants— com el testimoni d’un passat reinterpretat per la tradició.
En resum, i gairebé sense haver-ne estat conscients, el Priorat és història mediterrània, focus civilitzador i de civilitzacions des que els humans vam començar a fer-nos sedentaris; una bona reproducció, com si d’una maqueta es tractés, del complex mosaic d’influències i de cultures que ha estat la Mediterrània.
Document de presentació de la candidatura del Priorat per a ser inscrit a la Llista de Patrimoni Mundial
PRIORITAT, abril 2010
8
Els requeriments de gestió,
la Carta de Paisatge del Priorat
La UNESCO demana que el bé disposi de legislació adequada a diferents escales que es puguin donar. El Priorat es veu positivament afectat, en primer lloc i de forma genèrica, pel desenvolupament del Conveni Europeu del Paisatge. També l’afecta i de manera més directa ¡ la Llei del Paisatge de Catalunya i el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona i, finalment de manera molt concreta, per la Carta de Paisatge del Priorat (CPP), que coincideix amb els mateixos límits que el bé proposat a ser declarar patrimoni de la Humanitat.
• El Document d’Intencions de la Carta del Paisatge del Priorat estableix com a objectius:
• Executar una gestió sostenible del territori comarcal amb la finalitat de potenciar i valoritzar el paisatge del Priorat, tot preservant-ne els seus trets característics.
• Implementar criteris paisatgístics en els diferents instruments de planificació territorial i urbanística de la comarca del Priorat.
• Vincular l’activitat agrària i ramadera a la preservació i millora del paisatge del Priorat.
• Crear els òrgans per a l’aplicació de la Carta del Paisatge del Priorat (CCP).
La manera més efectiva d’assegurar la garantia de gestió que demana la UNESCO és la que sorgeix del consens social dels agents implicats, tant les administracions com els sectors privats, econòmics i socioculturals. Aquest és el fonament de la de la Carta de Paisatge del Priorat que, com ja hem remarcat, adquireix un significat i un sentit plens dins del procés de candidatura.
Oportunitat i possibilitats ara i aquí
El moment actual es presenta per al territori com una oportunitat històrica de consolidar una manera de fer i de mirar-se el paisatge i la terra que, en cap cas, és independent del redreçament agrícola que viu la comarca des de final del segle xx.
Document de presentació de la candidatura del Priorat per a ser inscrit a la Llista de Patrimoni Mundial
PRIORITAT, abril 2010
9
Actualment la maduresa d’una determinada consciència de bona part de la societat prioratina i de les seves institucions s’expressen en la confluència d’iniciatives tant en l’àmbit privat com en el públic, i aquesta confluència culmina aquest any 2010 amb la signatura del conveni de col·laboració entre el Consell Comarcal del Priorat i PRIORITAT per tal d’impulsar conjuntament la candidatura de la comarca del Priorat com a paisatge cultural Patrimoni de la Humanitat.
El moment històric i socioeconòmic ve marcat per transformacions territorials profundes, molt ràpides i sovint dramàtiques. El Priorat, com la resta de territoris, es veu exposat a pressions que, ara més que mai, poden originar transformacions irreversibles. Ara més que mai cal ser capaços de valorar els possibles canvis de manera enraonada i coherent amb uns objectius de qualitat paisatgística clars, fruit del consens de les comunitats.
D’altra banda, el reconeixement dels valors de la comarca del Priorat com a paisatge cultural és indiscutible i cada vegada més ampli.
Pel que fa a l’oportunitat política, estem convençuts que el govern de la Generalitat sabrà copsar l’oportunitat històrica d’encapçalar el procés de candidatura del Priorat, reconeixent així una iniciativa territorial ambiciosa, de futur i que compta amb l’ampli consens cívic i polític explicitat. Tan important és pel Priorat la consolidació del seu model de desenvolupament com per a Catalunya i els seus ciutadans, comptar amb un territori amb aquestes singularitats. Liderar aquest projecte suposa oferir a la llista del patrimoni mundial un exemple de paisatge cultural agrari que, ara com ara, no hi és representat i, també, aprofitar l’oportunitat de defensar una candidatura singular i pròpia (en relació a d’altres possibles candidatures transfrontereres, o d’altres tipologies), i fer visible una voluntat d’equilibri territorial també en aquest àmbit del reconeixement i valorització del patrimoni comú.
Finalment, en relació al conjunt de l’Estat espanyol, ara com ara aquest només compta amb dos paisatges culturals a la llista del patrimoni de la Humanitat: paisatge cultural dels jardins d’Aranjuez i el paisatge transfronterer de Mont Perdut-Pirineus. La candidatura del Priorat suposa l’oportunitat de reivindicar la seva dimensió i el seu protagonisme mediterranis i, alhora, aportar al conjunt de l’Estat i al món sencer unaportant exemple reeixit per al futur de a les zones de muntanya. En certa manera,
Document de presentació de la candidatura del Priorat per a ser inscrit a la Llista de Patrimoni Mundial
PRIORITAT, abril 2010
10
el Priorat constitueix un laboratori per abordar amb nous plantejaments els reptes de futur que tenen platejats aquests territoris i el conjunt de la societat en relació a temes tan rellevants com la sostenibilitat, el patrimoni, o el paisatge. Novament, el món mediterrani pot aportar respostes, pot tenir un paper civilitzador rellevant.
El Mediterrani és avui una gran marca cultural, amb un fort reconeixement internacional. El Mediterrani és reconegut i percebut com un dels grans cresols culturals i civilitzadors de la humanitat. Tot allò que fa referència culturalment al Mediterrani té, en certa manera atorgat, de sortida, un aval de qualitat i solidesa. El fet, a més, que en l’àmbit de la Convenció per a la Salvaguarda del patrimoni cultural immaterial (UNESCO, 2003) quatre estats mediterranis (entre ells Espanya) presentin la candidatura de la Dieta Mediterrània, no fa més que reforçar les possibilitats de la candidatura del Priorat.
Tots aquests elements que apunten a l’oportunitat i idoneïtat del projecte ara i aquí, són contingents i no pas immutables, per tant pensem que cal respondre al repte que ara es planteja, amb decisió i il·lusió.
Notes
1 Carta del paisatge del Priorat - document informatiu - 2.1 Marc territorial i 3.3 Identificació de les unitats de paisatge
2 ASENS, Joan Guia del Priorat Llibreria de la Rambla, Tarragona 1981
3 NAVARRO, Pere Aproximació geolingüística als parlars del Priorat Carrutxa-Consell Comarcal del priorat, 2000
4 SANTAMARIA, Joan (1936): Visions de Catalunya."